El cruel final de la conducció autònoma: Tesla, Huawei, Apple, Weilai Xiaopeng, Baidu, Didi, qui es pot convertir en la nota a peu de pàgina de la història?

En el camp dels cotxes intel·ligents, especialment en el camp de la conducció autònoma, l'adopció del model de llaç tancat d'Apple pot facilitar que els fabricants optimitzin el rendiment i millorin el rendiment. Respondre ràpidament a les necessitats del consumidor.
Permeteu-me parlar primer del rendiment. El rendiment és essencial per a la conducció autònoma. Seymour Cray, el pare dels superordinadors, va dir una vegada una paraula molt interessant: "Qualsevol pot construir una CPU ràpida. El truc és construir un sistema ràpid".
Amb el fracàs gradual de la llei de Moore, no és factible simplement augmentar el rendiment augmentant el nombre de transistors per unitat d'àrea. I a causa de la limitació de l'àrea i el consum d'energia, l'escala del xip també és limitada. Per descomptat, l'actual Tesla FSD HW3.0 (FSD s'anomena Full Self-Driving) només és un procés de 14 nm i hi ha espai per millorar.
Actualment, la majoria de xips digitals estan dissenyats basant-se en l'arquitectura Von Neumann amb la separació de memòria i calculadora, que crea tot el sistema d'ordinadors (inclosos els telèfons intel·ligents). Des del programari fins als sistemes operatius i els xips, es veu profundament afectat. Tanmateix, l'arquitectura Von Neumann no és completament adequada per a l'aprenentatge profund en què es basa la conducció autònoma, i necessita millores o fins i tot avenços.
Per exemple, hi ha un "mur de memòria" on la calculadora funciona més ràpid que la memòria, cosa que pot provocar problemes de rendiment. El disseny de xips semblants al cervell té un gran avenç en l'arquitectura, però és possible que el salt massa llunyà no s'apliqui aviat. A més, la xarxa convolucional d'imatge es pot convertir en operacions de matriu, que potser no són realment adequades per a xips semblants al cervell.
Per tant, com que la Llei de Moore i l'arquitectura de Von Neumann es troben amb colls d'ampolla, les millores de rendiment futures s'han d'aconseguir principalment mitjançant l'Arquitectura específica de domini (DSA, que pot referir-se a processadors dedicats). DSA va ser proposat pels guanyadors del premi Turing John Hennessy i David Patterson. És una innovació que no avança massa, i és una idea que es pot posar en pràctica immediatament.
Podem entendre la idea de DSA des d'una perspectiva macro. En general, els xips actuals de gamma alta tenen milers de milions a desenes de milers de milions de transistors. La manera com es distribueixen, es connecten i es combinen aquests grans nombres de transistors té un gran impacte en el rendiment d'una aplicació específica.En el futur, és necessari construir un "sistema ràpid" des de la perspectiva general del programari i el maquinari, i confiar en l'optimització i l'ajust de l'estructura.